Ara el mot d’ordre sembla ser l’imperatiu intercultural tal com avança el filòsof iraní Ramin Jahanbegloo, és a dir, impulsar la democratització de la modernitat mitjançant el reconeixement de la pluralitat de valors i cultures vigents en el món. Avui Europa com els Estats Units són grans societats interculturals i el cànon occidental no es pot imposar com a únic principi ordenador de la vida en comú de la gent. Occident pateix en les seves societats una greu crisi de l’intersubjectivitat (brots de xenofobia, racisme, intolerància i violència ètniques, intransigència religiosa i axiològica). S’ha de restablir el concepte hegelià d’estat de reconeixement per superar aquesta crisi. Es tracta d’establir una cultura del diàleg, de l’enteniment mutu, de compartir valors i respectar el sentit d’humanitat dels altres. L’horitzó ètic és més important que el polític, atès que els canvis no vindran imposats per la política o per l’economia sinó més aviat per la cultura. Com diu Lilla, els talibans i la seva política fonamentalista ho han entès a la perfeccció.
